Un any de família nombrosa!

one1

La setmana passada el petit de casa va fer un any, la seva primera volta al sol, un munt d’experiències viscudes i milers de grans descobriments junts que ens han fet aprendre tan i tan…Se’m fa estrany que ja hagin passat 12 mesos!

Diuen els experts en psicologia del desenvolupament que el primer any de vida és importantíssim. De fet l’embaràs i el part ja són unes etapes fonamentals per al creixement  però és sobretot el vincle que estableixen els nadons amb la mare i les vivències adquirides durant els primers anys el que pot determinar la formació de la seva personalitat. Crear un vincle de qualitat amb els nostres nadons reforça la seva autoestima, deixar-los descobrir i moure’s potencia la seva autonomia, explicar-los contes i cantar-los moltes cançons ajuda a desenvolupar el llenguatge i l’atenció, mantenir unes rutines i horaris que respectin el seu ritme els permet un millor desenvolupament.

El nostre petit és un enamorat dels seus germans, i això m’omple de felicitat i orgull! Veure que es dibuixa una immensa rialla quan sent la veu dels seus germans o quan juguen amb ell és senzillament màgic. I aquesta condició de ser el tercer germà, quedarà imprès en la seva personalitat per sempre.

El primer any de família nombrosa també ens ha aportat altres aprenentatges, no tan intensos com el creixement en família, però molt pràctics i una mica còmics per a la vida diària: ens hem acostumat a demanar a tot arreu si fan descomptes per a famílies nombroses i amb molta sorpresa hem descobert que tenir el carnet té poques avantatges econòmiques. També hem après que si amb dos fills ja has de sortir amb una mica de temps de casa per arribar a l’hora als llocs, amb tres fills encara has de ser més previsor! Ens hem resignat a acceptar que fins que els nostres fills siguin adolescents no cal ni que ens imaginem com seria llevar-se a les 10 del matí el cap de setmana…Ens hem tornat uns experts en organització familiar i optimització de recursos a la llar i d’espai al cotxe. Hem renunciat a cinemes, teatres i vetllades en parella fins d’aquí un cert temps i hem après que ser família nombrosa és una aventura extraordinària i sobradament divertida.

Així que, per si algú encara té dubtes o s’ho està plantejant…us animem! Tenir tres fills és una experiència molt recomanable!

 

MAMAMORFOSIS: La transformació de la maternitat

mamamorfosis

Concebre un ésserr dins teu és quelcom extraordinari i únic. L’embaràs, el part, la lactància, la criança, els vincles afectius que s’estableixen entre mares i fills…la Maternitat és la transformació vital més profunda que pot experimentar una dona.

Em fa molta il·lusió aquest post! Avui us vull parlar d’un projecte xulíssim del que tinc l’honor de formar-ne part. Es tracta del llibre MAMAMORFOSIS: las 200 caras de la luna, un projecte literari conjunt, un recull de testimonis de mares conscients que comparteixen les seves experiències i vivències en el sorprenent món de la maternitat.

La idea original d’aquesta aventura és d’una mare, mestra, psicòloga i blogger que es fa dir Aguamarina: una mallorquina molt emprenedora i molt ficada en el món de la criança respectuosa i l’educació, autora d’un blog preciós que no podeu deixar de visitar que es diu De mi casa al mundo. De fet, va ser a través de conèixer el seu blog (i el d’altres mares super creatives) que em vaig inspirar i motivar per iniciar Pessigolles i Petons.

Fa uns mesos va fer una crida a través de les xarxes socials demanant mares que, amb la seva veu, volguéssin formar part d’aquest projecte tan especial. Tot i que en un primer moment vaig pensar que potser no tindria el temps necessari per comprometre’m amb aquest llibre, una veueta a dins meu em deia que en seria del tot capaç! I així va ser com em vaig posar en contacte amb ella per explicar la meva expriència en la transformació de la maternitat.

L’Aguamarina ha fet un treball molt intens, de selecció de continguts, de correccions, de recerca de mares conegudes que recolzin aquest projecte…fins i tot ha aconseguit la creació d’un booktrailer i una banda sonora per part del grup Pepet i Marieta. Si voleu conèixer tots els detalls de MAMAMORFOSIS podeu visitar la pàgina que l’Aguamarina ha creat especialment pel projecte.

CABECERA

Finalment us volem anunciar que el llibre veurà la llum el proper 15 de setembre de 2015!!!! Un llibre altruista i lliure, electrònic, autopublicat i gratuït.

I per acabar, des d’aquest petit raconet, vull donar les gràcies a l’Aguamarina per la seva empenta, pel seu positivisme, la seva persverança i la seva honestedat; per obrir-nos les portes i deixar-nos formar part d’aquesta idea que ha esdevingut un projecte preciós i màgic!

Us convidem a llegir-lo, no us el perdeu!

 

 

Juguem a La Puça!

IMG_5444

Avui us presento un joc molt divertit per passar una estona junts petits i grans i que us el podeu fabricar fàcilment amb quatre elements molt bàsics. Un DIY (Do it yourself) ben facilet!

És el joc de “La Puça”. Nosaltres fa molt temps que el tenim a casa, i ens ha arribat a través de la iaia Margarita, doncs la seva família sempre hi ha jugat. L’estiu és un moment ideal per recuperar els jocs de taula, les tardes de pluja o els vespres cansats de sol, aigua i calor…

És un joc d’habilitat i destresa que es basa en intentar colar unes fitxes a dins d’un recipient mitjançant un botó amb el qual fem força per intentar aixecar les fitxes de colors; d’aquí prové el nom de La Puça, pel fet que les fitxes salten com unes puces. L’objectiu és colar totes les fitxes. Cada jugador té quatre fitxes que ha d’intentar encertar a cada tirada. Si no la colem, passa el torn al següent jugador/a, i si l’encertem podem tornar a tirar. Les normes són molt senzilles i, a partir d’aquí, es poden anar variant en funció de l’edat dels jugadors: per exemple, per fer el joc més cooperatiu i menys competitiu, es pot acordar que es guanya el joc quan tots els jugadors han colat dues fitxes com a mínim. Així fomentem que els jugadors s’animin entre ells i que la tasca de guanyar sigui cosa de tots. Es pot començar a jugar a partir dels 3 anys.

Què necessitem per fer el nostre joc de la Puça?

  • una manteta o tall de roba de feltre (per posar damunt la taula, sinó les fitxes rellisquen i no salten)
  • 4 fitxes de colors per cada jugador (tipus les de l’oca i el partxís)
  • un botó gros per a cada jugador (els podeu trobar a qualsevol merceria)
  • un recipient una mica fondo per colar les fitxes (nosaltres utilitzem la tapa d’un pot de cacao en pols)
  • una capseta o bossa per endreçar el joc

Apa! Doncs aquí us deixo quatre fotos. A veure si us animeu: és un joc ben divertit!

Marxem de vacances!

Cala_Escorxada

Ja fa molts dies que estem de vacances, que assaborim l’estiu, que podem caminar descalços tot el dia, els horaris i les rutines es relaxen i juguem i juguem sense mirar el rellotge…Això és fantàstic, és clar! Tot i així les vacances també són un moment perfecte per viatjar (en la mesura que l’economia domèstica ho permeti), de descobrir altres indrets i marxar uns dies de casa amb la maleta sota el braç!

Avui comencem el nostre primer viatge de família nombrosa!!! Amb el cotxe carregat, pujarem al vaixell que ens portarà fins a Menorca! Pels nens serà el primer viatge amb vaixell i estan molt emocionats! Passarem una setmenta a l’illa on podrem gaudir del mar, del sol, de les passejades i de tot el que ens vingui de gust al ritme dels petits.

Diuen que Menorca és un bon destí per anar amb família…així que ja us ho explicaré a la tornada!

11209555_894305307306965_180766966163325605_n

 

 

Les dents de llet

Ahir va ser un dia molt especial! Al matí, mentre treballava, en Guim em va trucar ben il·lusionat per explicar-me que se li movia una dent! Estava molt i molt content, i és que amb 7 anys que té, encara no li ha caigut cap dent i, pobret, ja en tenia ganes perquè veia molts companys/es d’escola i cosins als qui ja els han caigut unes quantes i ell també volia entrar a formar part del club dels desdentegats! A més a més tenir l’oportunitat de que el Ratolinet Pérez ens visiti a la nit i ens deixi una sorpresa sota el coixí és una experiència altament emocionant!!

Però l’emoció va ser doble perquè a la tarda vam comprovar que al petit de casa, amb 9 mesos i una setmana, li començava a despuntar la primera denteta de baix.

Així que d’ara en endavant, sempre recordarem que la primera dent de l’Iu va sortir el mateix dia que al seu germà gran se li movia la primera dent de llet.

I per acabar aquest petit post us deixo un parell de recomanacions sobre el tema: sempre va bé tenir algun conte a casa que parli de la caiguda de les dents. Nosaltres tenim aquest:

ORIG port_Ratolinet

I la segona és una bonica cançó de la Dàmaris Gelabert que he cantat moltes vegades a l’escola amb nens i nenes de 5 a 8 anys i els encanta!!

Benvingut estiu!!!

The word Summer written on a sandy beach, with beach towel, starfish and flip flops (studio shot - warm color and directional light are intentional).  Note: extreme wide angle shot with curvature of field and focus on the word Summer.

Feia dies que tenia el blog una mica oblidat…la tornada a la feina, la logística familiar, les hores de pit que he hagut de recuperar amb el meu petit (que aviat farà 9 mesos!), les estones de mama que reclamaven els altres dos, els moments de parella en que ens posem al dia de la nostra vida professional i acabem d’ultimar detalls dels menuts…no m’han permès trobar el temps necessari per escriure. Però ara que ja ens anem habituant a les noves rutines i que els nens han acabat l’escola i gaudiexen dels dies jugant i jugant, començo a trobar forats per dedicar una estoneta al meu petit espai de reflexió.

L’estiu ha començat i els nens estan desbordants d’alegria. Ens hem instal·lat en un indret rebonic de La Garrotxa on tenim la sort que els avis tenen una casa espectacular al mig de la natura i els nens juguen, corren i salten sense gaires preocupacions. Nosaltres anem a treballar cada matí i gaudim de les tardes plenes de llum amb els nostres petits. Perquè les vacances escolars a casa nostra són per jugar, cantar, anar a la piscina, experimentar, mullar-se i remullar-se, embadalir-se amb les papallones, buscar marietes, passejar i explicar històries, jugar amb els cosins, els tiets i els avis, embrutar-se, divertir-se, fer bombolles de sabó, pintar, llegir i un llaaaaarg etcètera!

Per cert! Després de 21 dies ens van néixer 9 pollets divertits (un dels quals no va sobreviure al segon dia). Els nens van quedar meravellats (i nosaltres també!) de veure com podien sortir uns animalons tan espavilats d’un ou. I és clar, els pollets i la gallina (i la Miula, la nostra gata) també eren part de l’equipatge. Així que cada dia anem a veure com van creixent els petits pollets, mentre anem imaginant quants seran pollastres i quants seran gallines!

Donem per innagurada la temporada d’estiu!

La tornada a la feina…

work

Fa dies que em miro el calendari de reüll, com si no volgués veure que en l’espai de demà hi vaig escriure fa molt temps “incorporació a la feina“…i finalment ha arribat, aquell dia que fa 8 mesos, quan va néixer el meu petit, em semblava tan llunyà…ja és aquí. Em vaig fent la llista mentalment de tot el que li haig de recordar a la meva mare (roba, horaris, bolquers, menjar, joguines, cançons, passeig…) que aquesta tarda s’instal.larà a casa per fer-se càrrec del nen. Fa tres dies que em vaig treient llet per fer reserva a la nevera, ja que l’Iu no vol la llet de fórmula ni en pintura! I me’l miro i penso que durant 8 mesos hem estat les 24 hores del dia junts i demà serà un dia estrany.

Tinc ganes de tornar a la feina, no em fa cap mandra, veure els companys/es i els nens/es de l’escola em ve molt de gust. Sé que el meu fill estarà en bones mans i que no haig de patir per res, tanmateix sento un formigueig a la panxa en pensar que demà ens separarem durant moltes hores. Estic tranquil·la però amb un neguit alhora, no em fa cap por deixar-lo, però sento que el trobaré molt a faltar…i ell a mi? Em trobarà a faltar?

Malgrat tenir la certesa de que demà tot anirà bé, no puc evitar sentir-me una mica trista per haver-me de separar del meu fillet. Tinc l’avantatge que ja ho he viscut amb els altres dos i sé que és una sensació del tot superable…així que m’espolso les pors i em convenço de trobar la part positiva de tot plegat: la meva mare estarà encantada de fer de super àvia, jo em passaré el dia ben distreta a la feina i quan torni a casa a la tarda, segur que passarem una bona estona junts recuperant les hores de pit perdudes…

I mentrestant vaig pensant que si visquéssim als països nòrdics, demà no m’hauria d’incorporar a la feina…