Mai diguis mai

ball

Els meus fills mai tindran joguines bèl·liques”, “Els meus fills faran l’esport que vulguin menys futbol”, “Als nostres fills mai no els comprarem equipacions del Barça”, “A casa nostra mai hi haurà videoconsoles”…Quan no tenia fills o quan eren molt petits, m’havia repetit moltes vegades aquests “mais” per consolidar les meves conviccions i projectar un futur d’acord amb les meves creences anti-joguines-bèl·liques, anti-futbol o anti-videojocs, per posar alguns exemples. Però a mida que els nens van creixent et topes amb l’autèntica realitat i comences a fer malabarismes per seguir amb els teus “mais” ben intactes.

En Guim està a punt de fer nou anys i li perd el futbol. Fins l’any passat vam aconseguir que combinés el bàsquet amb una activitat multiesportiva al pavelló del poble. Val a dir que hi anava molt content, perquè li agraden tota mena d’esports, però tot sovint ens deia que a ell li agradaria fer futbol. Cada vegada que sortia el tema, jo veia com els meus “mais” trontollaven i sense voler-ho acceptar es tornaven més “potsers”…Després d’algunes converses profundes de parella vam decidir que havia arribat el moment d’escoltar les seves preferències i deixar-lo escollir lliurement sense condicionar la seva tria. I a finals d’estiu va arribar la gran pregunta: “Guim, quin esport t’agradaria fer aquest curs?”. Ja sabíem la resposta i l’enorme il·lusió que li feia anar a entrenar amb l’equip del poble i amb alguns dels seus amics d’escola.

I així és com he passat de voler preservar als meus fills de l’impacte tòxic del futbol mediàtic, a trobar-nos els dissabtes al matí animant al nostre fill i als seus companys d’equip, faci sol o faci fred, visitant tots els camps de futbol de la comarca. Pel que fa a les equipacions del Barça, que jo sempre he trobat ridícules i espantoses, en tenim 5 o 6 regalades o heretades dels cosins més grans…Es veu que per jugar a futbol, encara que sigui al pati de casa, cal posar-se tota la disfressa. A l’armari, a més, s’hi suma l’equipació d’entrenament del seu equip de màniga llarga i curta, l’equipació del partit també llarga i curta (jo desconeixia tot aquest protocol), i l’última adquisició, l’equipació de la selecció francesa, gentilesa dels Reis de l’Orient.

És ben cert que els fills et canvien la vida, però fins i tot et modifiquen les teves creences que pensaves fermes i inamobibles. I a mida que van creixent, tu vas aprenent amb ells que res és per sempre, que tot canvia, que res és tant horrible ni tot és tan perfecte, que hi ha possibles i impossibles, que el que ahir era molt vàlid potser avui ja no ens serveix, o que el que mai ens havíem plantejat potser és una possibilitat.

De moment l’únic “mai” que seguim mantenint sòlid és el de les videoconsoles, i esperem que sigui per molts anys que compartim el temps de lleure amb els nostres fills jugant a jocs de taula, anant amb bicicleta, explicant contes, cantant i tocant instruments, cuinant, dibuixant, pintant o fent infinitat d’activitats menys alienants que les “maquinetes”.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s