Temps de qualitat amb els nostres fills/es

Homework

Fa dies que em vaig topant amb articles que parlen sobre la importància del joc lliure i del moviment en els infants i d’altres que qüestionen el sentit dels deures escolars. Uns i altres apunten que els nens/es ja passen massa hores asseguts i quiets a l’escola (depèn de l’escola i de l’etapa educativa) i que hauríem d’invertir les tardes i els caps de setmana a compartir temps de qualitat en família.

Estic totalment d’acord amb tot i, pels que encara en dubten, voldria destacar algunes idees més, fruit de la meva experiència com a mare i com a mestra, sense ganes d’alliçonar a ningú sinó d’aportar opinió:

Dels deures

Hi ha families que pensen que com més deures tinguin els seus fills/es més aprendran (i ho dic perquè m’hi he trobat). No els culpo, perquè en part és l’educació que hem rebut i hi ha molta gent que encara creu que intensificant les tasques escolars dels nens/es aquests seran uns alumnes brillants. A l’escola he tingut pares/mares que m’han demanat que perquè no posava més deures al seu fill/a de 7 anys. I jo sempre els dic que no ho necessiten, que a l’escola ja treballen prou, que la tarda és per jugar (atenció: no per jugar descontroladament a les consoles i els videojocs que jo, pels que em llegiu, ja sabeu que tinc tolerància zero) i per descansar.

Hi ha nens/es que potser els agrada molt pintar i dibuixar i demanaran fer això. Perfecte, si és el que ells volen en aquell moment, estan explorant les seves capacitats creatives. N’hi ha d’altres que potser preferiran anar amb bicicleta, construir una ciutat de playmobil, jugar amb el seu germà a amagar-se, fer una cabana sota la taula del menjador o fer unes galetes amb l’ajuda dels pares. Totes les propostes són bones, l’important és que els nens/es desitgin fer-ho.

Hi ha mestres que posen com a deures les tasques que els seus alumnes no han acabat a classe. Molt sovint però, resulta que aquests nens/es que no acaben mai tenen un ritme de treball més lent i, per tant, el que un altre nen/a podria acabar en deu minuts a casa seva, aquest que s’emporta la feina a casa potser necessitarà una hora per fer-ho. I quan tindrà temps aquesta criatura de jugar? És necessari que un nen/a dediqui una hora o més a fer les feines que degut al seu ritme no ha pogut acabar a classe? No seria més convenient, educatiu i pedagògic que els mestres adaptin les tasques als ritmes de cada alumne/a? Per què demanem a tots/es els nens/es els mateixos resultats si cadascú és diferent? Jo fa temps que intento donar resposta a aquestes preguntes, no només amb paraules sinó també amb la meva tasca docent.

No vull allargar-me amb el tema, però us deixo un article molt colpidor sobre l’experiència d’una mare amb els deures dels seus fills/es: http://trasteandoenlaescuela.com/deberes-como-hemos-llegado-hasta-este-punto/

Del joc 

La feina primera i primordial dels infants és jugar i moure’s. Ja tindran temps de treballar quan siguin grans! No volguem fer de les criatures petits adults estressats, amb una agenda ben plena d’activitats, des que es lleven fins que van a dormir. Els nens/es necessiten jugar, perquè és a través del joc que aprenen, exploren, experimenten, manipulen, descobreixen, la vessant lúdica és fonamental per a l’equilibri físic, psíquic i emocional dels infants.

Moltes escoles, sobretot a l’etapa d’educació infantil, ja estan integrant el joc en la major part del temps que els infants passen a l’aula, ja sigui amb espais, amb racons, amb aules temàtiques i amb totes les modalitats existents. Quin sentit té que infants de P3, P4 i P5 estiguin asseguts a la cadira fent fitxes durant tot el dia? Cap. Però és cert que al començar l’etapa d’educació primària, és a dir, a partir de primer, ens oblidem que els nens/es encara són nens/es i encara necessiten estones de joc (i no només l’hora del pati). Tot i que és cert que cada vegada hi ha més escoles que s’estan posant les piles en aquest sentit, encara queda molt per fer.

Per tant, si a l’escola ja passen prou hores quiets, callats i asseguts (i amb això no vull dir que estigui d’acord, tan sols palpo la realitat), no és possible que arribin a casa i hagin de seguir quiets, asseguts i callats. La naturalesa dels nens/es és el moviment, així que no pretenem que els nostres fills/es no es moguin i no facin soroll…perquè aleshores ens hauríem de preocupar!

Des de casa el que podem fer és oferir temps de qualitat als nostres fills/es amb la nostra companyia respectant-los i estimant-los per damunt de tot. Jugar amb ells però també deixar-los jugar lliurement, explicar-los contes, cantar cançons, sortir a la natura, saltar, córrer, enfilar-nos, explorar i fer aventures…Us deixo un altre article molt interessant i molt en aquesta línia: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com/2015/01/20/la-importancia-del-movimiento-y-el-juego-libre-en-la-infancia/

Així que us animo a reflexionar i a actuar!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s