Entenent la gelosia entre germans

celos1

Si busquem la paraula “gelosia” al diccionari trobarem deficinicions del tipus: sentiment de por que algú estimat prefereixi una altra persona més que a un mateix /  Emoció sentida per aquell que percep que una altra persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si / Amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit.

Queda clar, doncs, que en la gelosia intervienen, almenys, tres subjectes. En el nostre cas sol ser mare/pare + germà 1 + germà 2. Normalment la gelosia es dóna quan un dels fills experimenta que el pare o la mare donen més atencions a un altre germà (sigui més gran o més petit que ell). No és fàcil gestionar-la, això és evident, però almenys hem de fer l’esforç de reconèixer-la i no culpabilitzar als nens per sentir-se gelosos.

Un exemple de la gelosia entre germans, a casa nostra, ha sigut l’arribada del nostre tercer fill. El moment en que un nadó neix és un esdeveniment molt feliç per tota la família però, a la vegada, molt dur pel germà que fins aleshores era el petit i que, ara, és el mitjà. En Guim, el nostre fill gran, tenia sis anys i mig quan va néixer el petit Iu i en Biel en tenia tres i mig, així que cadascú ha rebut l’arribada del germanet atenent a la naturalesa de la seva edat i, també, de la seva personalitat. L’arribada de l’Iu va ser, doncs, un fet meravellós per a tots, però en Biel ho ha viscut (i encara ho viu ara) com un procés d’acceptació lent. Fins llavors era el petit de la família i ha vist com perdia el seu paper del fill petit, el seu protagonisme, l’exclusivitat d’anar a coll o, fins i tot, els seus moments d’estar solet amb el pare o la mare.

Em van explicar una vegada una manera divertida d’entender el que passa en el cor d’un nen de tres anys quan arriba un nadó a la família, des del punt de vista d’un adult. És com si arriba un dia la teva parella a casa amb un/a amant i et diu: “Mira, amor meu, t’estimo molt i molt, però a partir d’ara ell/a viurà amb nosaltres. L’estimarem molt, també li faré moltes abraçades, estimades i petons, i també dormirà al nostre llit. Pero no et preocupis que a tu també t’estimo molt”. Per a qualsevol adut això seria una situació horrible, oi? Doncs imagineu-vos per a un nen de tres anys que no té la capacitat de racionalitzar com nosaltres.

Els nens/es molt petits viuen l’arribada d’un nou germà com una amenaça, com si els robessin a la mare, per això és important comprendre’ls, intentar no dramatitzar la situació, mimar-los molt i no obligar-los a estimar al seu germanet d’un dia per l’altre, doncs necessiten el seu temps. És molt normal que els primers dies verbalitzin que no estimen al nadó o que els molesta. En Biel, per exemple, les primeres setmanes ens preguntava cada dia “I quan es morirà?” referint-se al seu germanet. Altres vegades em deia “Mama, tinc una idea: deixa’l a fora, al terra i així és morirà”. L’important és no escandalitzar-se perquè aquestes reaccions són totalment normals. Amb el temps i la convivència ha après a veure al seu germanet com un membre més de la família, a normalitzar la situació i a estimar-lo. Ara cada matí li canta cançons per fer-lo riure i li fa un petó abans d’anar a dormir.

A vegades atabalem als nens amb massa explicacions, intentem racionalitzar les coses des de la nostra mirada d’adults i potser això no és el més convenient per a ells. I amb l’experiència te n’adones que sempre en aquestes situacions, sempre és millor intervenir amb actes que no pas amb sermons. Què vull dir amb això? Dons que si el meu fill mitjà està cridant l’atenció invaït per la gelosia perquè jo estic donant pit al més petit de la casa, és més productiu que actui que no pas que el renyi: “Vols que t’expliqui un conte? Tria’n un i vine al meu costat que te l’explico”. Hi ha situacions que ens permeten fer dues coses a l’hora, n’hi ha d’altres que no.

També he observat que als nens els agrada molt tenir el seu moment d’estar “sols” amb tu (pare o mare). Que juguis només amb ell a una cosa, mentre l’altre adult s’està amb els altres, o que vagis només amb ell a un lloc (sense els altres germans)…són coses que podem fer de tan en tan i ells ho agraeixen molt, els veus contents perquè no necessiten buscar estratègies per cridar l’atenció perquè saben que només estàs per ell.

Sentir-se gelós és totalment humà per això no hem de censurar ni renyar als nens quan ho experimenten, sinó que hem d’intentar entendre’ls i aporta’ls-hi l’espai d’amor necessari. Tots els experts coincideixen en dir que la gelosia és un sentiment normal que tots els nens/es i adults experimenten al llarg de la nostra vida i, per tant, sense angoixar-nos gaire, hem d’intentar portar-ho el millor possible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s